Des del menú: Configuració → Observatori

Aquesta caixa de diàleg pot activar-se des del menú amb: Configuració → Observatori, per la icona en la barra esquerra , o per Configuració → Totes les opcions de configuració → Totes les opcions de configuració .

La configuració de l'observatori té dues pestanyes:

• Observatori
• Horitzó

Per a una adequada presentació d'objectes en el mapa, no oblideu de comprovar la configuració de la data/hora .

Definiu la situació del lloc d'observació a usar quan calculeu l'altura i l'azimut dels objectes en el mapa,sortida i posta, paral·laxi dels objectes del sistema solar, …

Hi ha diverses maneres d'entrar la vostra localitat, però és aconsellable començar amb el botó “Localització Internet”, el qual, si esteu connectat a la xarxa, trobarà com a mínim el vostre país. Que el resultat sigui satisfactori varia força entre països i proveïdors de la xarxa.

Podeu encara refinar el resultat amb la “Base de dades de l'observatori” que us permet triar entre diversos milions de llocs. Vegeu més avall per a més detalls.

També podeu entrar el nom del lloc d'observació i fer clic en el mapa del món per obtenir una posició aproximada. O si voleu una precisió òptima, entreu les coordenades i altitud indicades en un GPS.

És important que trieu bé la vostra zona horària, perquè Cartes del Cel ho necessita per calcular la diferència amb el TU i l'estalvi de llum diürna. Això és bàsic per calcular les efemèrides per mostrar el mapa correcte.
És recomanable que useu la zona horària del lloc ja que així es corregeix el DST per a qualsevol època en què les regles siguin conegudes.
Podeu usar una zona horària UTC si voleu un temps fix durant tot l'any.

Si aquest lloc d'observació el feu servir sovint, el podeu afegir a la vostra llista de preferits amb el botó “Afegeix”, un cop el lloc estigui ben configurat.

Base de dades d'observatoris

• Trieu el vostre país
• Seleccioneu el lloc des d'on observeu
  • Per millorar la vostra elecció, descarregueu el mapa detallat del vostre país. Si voleu copiar aquestes dades a un altre ordinador sense accés a Internet, les podreu trobar a Directori de les dades d'usuari en la carpeta “tmp”.
• Entreu el nom (o part d'ell) d'una ciutat veïna en el caixetí
• Feu clic a “Busca”
• Seleccioneu aquesta ciutat propera en la llista
• Feu clic a “Veïnatge” i els kms de l'entorn.
• Ara podreu trobar noms de llocs pròxims a la ciutat que heu seleccionat prèviament. Escolliu el que millor us vagi.
• El codi de Localitat ajuda a resoldre llocs homònims, com podrien ser una muntanya i un riu amb el mateix nom. Feu clic en el caixetí per veure la llista de codis.
• Si tot això no ha estat suficient, podeu afegir, modificar o suprimir un lloc amb els botons “Posa al dia” o “Suprimeix” . Per afegir un lloc, entreu el nom a la llista, les coordenades i feu clic a “Posa al dia”. No oblideu de comprovar la zona horària . Useu un prefix (com ara obs_) per retrobar els vostres llocs preferits només entrant aquest prefix en el caixetí de cerca.

Quan useu les coordenades altazimutals, podeu mostrar l'horitzó local com una línia o com una superfície. Per recordar com canviar el sistema de coordenades feu clic aquí .
Podeu usar un fitxer de l'horitzó local indicant el camí d'on es troba.

Per descriure el vostre horitzó local, amb la forma i posició aproximats de muntanyes, arbres, edificis etc., podeu escriure un fitxer molt senzill amb un simple editor de text ASCII (com ara el WordPad, Vi, Metapad, Pspad o d'altres -no useu el Word-) per definir-lo. A tall d'exemple podeu obrir i examinar el fitxer de mostra que incorpora el programa [directori d'instal·lació]/data/horizon/horizon_Geneve.txt. Com podeu veure l'horitzó està definit per una sèrie de línies amb parelles de valors i alguns comentaris intercalats precedits del signe #. El primer dels dos valors de cada línia és l'azimut que ha d'ésser un nombre enter de graus entre 0 i 360, i el segon valor, que pot contenir decimals, és l'altura també en graus. L'origen 0 dels azimuts és el nord, 90 l'est, 180 el sud i 270 l'oest. L'altura 0 és l'horitzó a nivell de superfície i 90 és el zenit. Un punt (.) pot ser usat com a separador decimal en els valors de l'altura. Els azimuts i altures intermigs no definits seran interpolats automàticament al dibuixar l'horitzó en el mapa entre els que sí que estiguin definits. I tot comentari que intercaleu ha de ser en una línia exclusiva precedida pel signe (#).

També es pot utilitzar una foto per fer un horitzó panoràmic. La imatge ha de ser un fitxer PNG o BMP d'una mida que representi els 360 graus del panorama complet amb una projecció equirectangular.
L'àrea del cel ha de ser transparent per a fotos en format PNG o en color magenta (#FF00FF) si el format és BMP.
L'horitzó ha d'estar exactament a mitja altura de la imatge, però podeu retallar la part que no s'usa. Per exemple si el punt més alt del vostre horitzó és a una altitud de 20º, serà suficient que la imatge cobreixi entre -20º i +20º. Per sobre de +20° el cel serà completament transparent i per sota de -20º el mapa s'omplirà amb el color configurat per a l'horitzó.
El cantó esquerre de la imatge és la direcció est. Si useu una altra orientació haureu de donar, a més, l'angle de decalatge. Aquest angle pot ser llegit des del valor de “angle_rotatez=” en un fitxer landscape.ini que es troba en la mateixa carpeta que la foto.
Si “Alta qualitat” està marcada, un punt és calculat per cada píxel de pantalla en el mapa. Altrament calcularia un punt sols per cada quatre píxels. Vegeu la discussió sobre l'eficiència, més avall.

Aquesta funció és compatible amb l'horitzó fet per a Stellarium fent ús del Mètode del panorama únic.
La manera més ràpida de fer una prova és obtenir un fitxer panoràmic per a Stellarium. Només estigueu segurs que el format és compatible comprovant la fila “type = spherical” en el fitxer landscape.ini.

Per exemple, descarregueu el Jungfraujoch panorama, descomprimiu l'arxiu en la vostra carpeta rel.
Engegueu Cartes del Cel i obriu la configuració de l'observatori, afegiu un lloc d'observació per a Jungfraujoch tal com mostrem ací. (El lloc no es posa automàticament a partir del panorama.ini però podeu mirar al fitxer per obtenir el valor correcte:

En la pestanya horitzó, marqueu “Mostra la imatge de l'horitzó”, feu clic al botó de la carpeta i obriu el fitxer jungfraujoch-4096.png.

Torneu a la pestanya Observatori i feu clic al botó “Afegeix” per afegir-lo a la llista de favorits amb totes les opcions d'imatge.

Cliqueu D'acord, hauríeu de veure el següent mapa:

Sobre l'eficiència
En alguns casos l'operació de refresc pot ser bastant dolenta. La raó és perquè Skychart usa només el processador principal per mostrar el mapa, per tant si teniu una pantalla gran i un processador lent, podeu trobar-vos amb un problema.
Usant un PC de gama mitjana amb un processador Core I5-2500 i una pantalla de 1600×1200 amb el mapa posat a pantalla completa, triga 0.3 segons a dibuixar el panorama Jungfraujoch .
Si no obteniu aquest valor podeu provar el següent procediment:

• Desmarqueu “Alta qualitat” i el processador tindrà quatre vegades menys feina a fer. La qualitat serà suficient si teniu una pantalla amb alt PPP (dpi) (portàtil amb alta resolució).
• Reduïu la mida de la finestra de pantalla. Amb el mateix processador només triga 0.1 segons per a una finestra de 1024×768.
• Confirmeu que heu marcat “Redueix detalls en moure la carta” en Configuració → Presentació.
• Proveu de retallar una part no usada de la imatge. El panorama Jungfraujoch pot ser retallat a 4096×1048 sense pèrdua.
• Si useu una imatge gran (més de 4096 píxels) pot trigar molt de temps en carregar quan engegueu Skychart. En aquest cas proveu d'usar el format BMP que gasta menys recursos.

Per fer el vostre propi panorama
Poseu una càmera en un trípode en la posició exacta on posareu la muntura telescòpica. Si useu una columna, fixeu-hi un capçal fotogràfic. Anivelleu el trípode amb cura. Intenteu tenir l'objectiu fotogràfic prop de l'eix de rotació per evitar problemes de paral·laxi amb els objectes propers.
Escolliu el moment que la il·luminació sigui el més uniforme possible en totes direccions. Una nuvolada alta amb cel cobert pot ser una bona condició.
Obteniu una seqüència de fotos per a tot l'horitzó, tot asegurant que hi ha prou solapat entre cada dues imatges.
Useu un programari de panorames comHugin per ajuntar les fotos. Convertiu el resultat al format PNG per suportar transparència. Llavors useu el GIMP per fer que el cel sigui transparent usant un dels múltiples mètodes disponibles. Jo vaig trobar que creant una màscara del cel primerament va molt bé.
Finalment reduïu la mida del panorama a un valor d'ample raonable, 4096 o 8192 píxels.

Si observeu des d'una zona muntanyosa també té èxit usant un generador de panorames en línea. En el formulari poseu les vostres coordenades i “Left edge=90”, “Right edge=90”, “Tilt=0”, “Elev. exaggeration=1”. Mostreu el panorama, deseu tots els títols i ajunteu-los amb el GIMP o usant el comandament “Montage” de l'ImageMagick.

Les altres possibilitats són òbvies amb la descripció.
* Si voleu podeu mostrar els objectes de sota l'horitzó.
* També podeu simular una línia d'horitzó deprimida en el cas que observeu des d'una muntanya prou alta.

Per permetre a Cartes del Cel que calculi i apliqui la correcció per refracció atmosfèrica, heu d'indicar la pressió atmosfèrica i la temperatura locals.

L'última línia és sobre una petita correcció per l'orientació polar de la Terra. Podeu trobar les dades de predicció que caalen en el darrer IERS Butlletins A :

                     MJD      x(arcsec)   y(arcsec)   UT1-UTC(sec)              
       2014  1 31  56688       0.0245      0.3483     -0.12827         

Per exemple per a 2014 gener 31 useu X=0.0245 i Y=0.3483